El centre d’art contemporani Piramidón presenta l'obra recent de Khalid el Bekay, un sorprenent salt evolutiu a la seva producció pictòrica. Les peces que constitueixen aquesta petita mostra palesen la frescor, l'espontaneïtat amb què accedeix l’artista a aquest nou esglaó en la seva trajectòria que s'anirà madurant en avançar, aprofundir en les peculiaritats d'aquest moment decisiu de la seva evolució. No hi ha però cap ruptura, ell manté una coherència, preserva certs elements essencials que el caracteritzen, encara que els utilitzi de manera diferent, però és evident que s'obre un camí què ens sorprèn en incorporar per primera vegada (si excloem els seus moments inicials d'aprenentatge i recerca) a l’ésser humà i el seu entorn immediat. No es tracta d'un simple canvi temàtic, és evident que després d'aquesta etapa d'inspiració en la cultura xinesa que tan excel·lents resultats ha proporcionat, en aquest moment afloren noves inquietuds a la seva obra.

Veiem una obra intuïtiva, gairebé diria instintiva, en què sense composició prèvia distribueix sobre la superfície formes, línies, plans, colors, figures, taques… d'una forma molt més lliure que en les etapes anteriors amb una factura molt solta i despreocupada però utilitzant tot el seu amplíssim bagatge tècnic: llapis, collage, gofrat, aquarel·la…

El conjunt és d'una expressivitat manifesta en què destaca aquest ésser humà tractat de forma diversa, bé com a taques monocromes aquarel·lades, o bé amb tons bigarrats, expressant així les diferències entre classes pobres i les classes més acomodades. De vegades les figures apareixen trencades, tallades, de vegades aïllades, però altres vegades en grups fins i tot nombrosos que representen l'algaravia i el colorit dels mercats a l'aire lliure. Sempre són éssers anònims a penes esbossats que projecten curioses ombres en aquest espai indefinit on es mouen en libèrrimes perspectives i s’endevina una mica de paisatge.

Africa, el seu continent, més enllà del seu país, ha irromput a la seva obra tot seduint-lo, captant la seva atenció, el seu enfocament creatiu. Resulta apassionant contemplar aquests primers fruits d'aquest ressorgir de la seva obra, una obra en permanent evolució moguda per aquest instint que l'empeny a avançar, superar-se, sortir de la zona de confort assumint-ne els riscos, de fet és en bona part això el que defineix el veritable artista.